El fruit madur, sa i assolellat pel sol, dóna el seu goig a la part més bonica de tota la seva essència, fins que el vent bufa, i cau a terra
Silenci
Allà, es podrirà, fent així visible la seva part més trista i agra, les gotes ja no seran de ruixar, si no, de salades llàgrimes
El temps, l'oblit
Un brot verd tornarà així a la vida aquesta part tan intrinsica del seu mateix jo, aquest que sempre va estar allà, tot o sense la bellesa
Si he de morir que no sigui de asfixia, per totes les paraules que volia dirte i mai et diré
A tu Lorca
Xisco Duarte
No hay comentarios:
Publicar un comentario